Al llarg de la carrera se'ns ha facilitat diferents metodologies per representar l'arquitectura. A primer es comença amb el dibuix a mà alçada i programes 3D, a segon es segueix amb aquests programes i amb un altre tipus de representació totalment diferent. En el meu cas va ser una combinació de dibuix, aquarel·la, maquetació i vídeo. Aquesta assignatura em va permetre descobrir nous mètodes per a la representació arquitectònica per anar fent el meu camí en la manera d'expressar gràficament els projectes. Les assignatures artístiques que oferia la universitat de Cracòvia em van fer decantar la meva elecció cap a aquesta ciutat com a estada d'Erasmus, entre d'altres coses. Donat el meu interés envers a allò més manual i artístic, i que a la universitat de Barcelona no s'ofereixin aquests tipus de cursos no vaig dubtar ni un moment en cursar les assignatures d'escultura i aquarel·la.
Aquest és un recull dels treballs realitzats per a dites assignatures.
Arquitectura.
Centre Cultural.Cracòvia, Polònia

El que em va ensenyar aquest exercici va ser trobar un balanç entre dues cultures diferents. Per una part expressar el més destacat de la nostra cultura arquitectònica i per una altra integrar aquest edifici a l'entorn tan delicat com és el descrit en el paràgran anterior. Fins ara tots els projectes fets als cursos de la ETSAB estaven ubicats a la ciutat de Barcelona o a les afores, en aquest cas vaig haver d'estudiar un entorn desconegut i endinsar-me en la seva història.
​
Aquest és un projecte que vaig realitzar durant la meva estada ERASMUS+ a Cracòvia, Polònia. Es tracta d'un edifici multifuncional el qual havia d'expresar la riquesa cultural de la nostra regió d'origen, ensenyar la seva arquitectura i el seu disseny. La parcel·la s'emplaça a la trobada dels carrers Straszewskiego i Podzamcze de Cracòvia, ubicades enmig de dos edificis residencials del segle XIX i a davant del turó del Castell de Wawel, d'estil gòtic i renaixentista, residència dels antics reis polonesos durant els segles XIV i XVII.
​
​
​





​És per això que vaig centrar-me en l'arc romànic català, que es troba en els barris vells de les ciutats catalanes com ara Girona, la meva ciutat natal. Es decideix un ritme de façana uniforme per seguir amb la continuïtat de les façanes veïnes i un material que es relacionés amb el maó de la fortalesa del Castell de Wawel. A més a més es demana conservar un arbre existent al mig del límit est de la parcel·la. L'espai interior, al ser força compacte i haver d'integrar un programa que demana una diversitat d'estances diferents es resol amb dobles alçades i diferents corbes, que trenquen la rigidesa de la retícula de l'estructura i generen uns recorreguts més fluids, contrastant així amb l'ortogonalitat de l'evolvent exterior. S'utilitzen també, materials tradicionals de la cultura catalana com ara la rajola hidràulica pel que fa als detalls interiors.
​
​










